ESGLESIA - Coustouges

ESGLÉSIA ROMÀNICA SANTA MARIA

L'església Santa Maria fou esmentada per primera vegada el 988. Ermengarda, Comtessa de Cerdanya feu donació del seu alou de Costoja al Vallespir, del qual feia part l'església, al seu marit el Comte Oliba. Llavors el Comte l'oferí a l'abadia d'Arles de Tec, a uns 25 km més enllà.
Costoja era un passatge militar important entre l'Empordà al sud i el Vallespir al nord i era custodiat per la guàrdia romana. A partir dels segles 5è i 6è hi va haver una capelleta fortificada. La mare del Papa Damas Ier havent nascut a Costoja, el seu fill va decidir d'alçar-hi l'església actual. Les relíquies de la mare del Papa Damas Ier estan enterrades en la nau sota una llosa marcada per dos ossos encreuats esculpits sobre la pedra. Es troba a la dreta quan s'apropa de l'altar, aproximadament als 2/3 de l'espai de la nau.

L’església de Costoja fou consagrada al desembre del 1142 i dedicada a la Santa Mare de Déu. Als actes és esmentada com a la Benvolenta Santa Maria (BV Santa Maria). És també coneguda sota el nom de Nostra Senyora de l'Espinàs, ja que segons la tradició fou trobada en un arbust d'arç (o espinàs en català del Vallespir). És per això que la magnífica estàtua de la verge i de l'infant Jesús, que hom pot veure en el nínxol per sobre i darrere l'altar, té una branca d'arç a la mà dreta. El vestit blanc nuvial de Maria i la peça baptismal del nen Jesús són ofrenes a l'església per l'estàtua. Des de la segona part del segle XX, les núvies fan donació a l'església del seu vestit nuvial. Cada any s'escolleix un vestit de la col·lecció amb el qual es vesteix la estàtua de Maria el 15 d'agost , dia de l'Assumpció.

Sobre la paret esquerra de la nau, sota una petita estàtua esculpida de Joana d'Arc, es pot veure les escultures dels 12 apòstols. En temps antic, durant una cerimònia especial, els nadons rebien un d'aquests dotze noms. Pels que vivien lluny, el sacerdot s'enduia una capelleta damunt l'esquena amb els petits bustos dels sants i un calaix amb els dotze noms. Es treia un nom del calaix per donar a un nen. Totes les nenes es deien Maria, a vegades amb variants com Maria Lluïsa, Marisa, etc.

A l'origen l'església de Costoja estava fortificada per unes muralles de teulada i, fins i tot avui encara, es pot veure rastres de fletxes que testimonien del seu passat feudal en les parets sòlides i compactes. Les parets tenen també contraforts, el que contribueix a reforçar la impressió de solidesa. A la cara sud s'alça una torre decorada amb bandes llombardes. A partir del segle XIVé esdevingué la residència del senyor del domini designat pel govern dels reis de Mallorca.
La portada original consta de quatre columnes ricament esculpides i capitells de pedra travertí. Aquest portal d'entrada és sense cap dubte el més elegant de tota l'estatuària romànica de la regió catalana. Temàtiques tan diverses com els mites de l'Antiguitat i les llegendes medievals s'uneixen, segons la tradició oriental, en una mateixa decoració, amb una Gorgona carregada de serps, envoltada de lleons alats, monstres gegantescs i cigonyes amb coll llarg. Els pelegrins que emprenien el camí cap a Sant Jaume de Compostel·la solien passar la nit davant l'entrada d'origen de l'església. No eren autoritzats a dormir-hi a l'interior. La portalada era doblada d'una porta interior els ventalls de la qual es plegaven i estaven dissimulats quan aqueixa era oberta. Això feia que el gruix de la maçoneria n'estava reforçat a fi d'aguantar la barra que tancava la portalada. A l'inici el llindar arribava fins al nivell de la basa, amb un doble esglaó per entrar i sortir.
Una vegada l'entrada passada, la nau és en perfecta harmonia amb els fonaments d'aquestes parets de blocs alternats de diferents granits.

A l'ala esquerra, al darrere, contra la paret, hi ha un gran cofre de pedra rectangular. A l'origen era subterrani, amagat sota l'altar. Es pot constatar que és dividit als dos terços per una ranura. En aquesta ranura s'introduïa un panell de fusta per separar el cofre en dues parts per tal de protegir els objectes preciosos, que pertanyien tant a l'església com a la població, en cas d'invasió. Es pot observar que pedres van ser afegides a la paret de dreta, darrere d'un petit altar lateral. Es tractava d'un interstici amagat, tot just suficient perquè una persona pugui esquitllar-s'hi. Durant invasions quan els habitants es tancaven a l'església, algú acabava finalment per sacrificar-se per comprovar si s'havia acabat el perill (sovint quan no quedava res a menjar ni beure).
La reixa de ferreteria que separa el cor és la més bella que va produir l'edat mitjana. 1038 espirals s'enllacen al voltant d'astes metàl·liques i desclouen en canelobre. La inspiració i la qualitat del treball la caracteritzen com procedent del Rosselló. Al darrere es poden veure dos capitells d'estil oriental.
També s'ha de destacar la prova de la primera arquitectura gòtica de la regió sota l'aspecte de dos encreuaments de transseptes.
L'absis semicircular només conté una sola finestra, adornada de dues columnes ricament decorades. La canaleta de les columnes, les cornises amb fistons d'arcuació de diferents pedres així com les espitlleres cegues són particularment interessants.
Els dos òculs per damunt de l'arc triomfal són adornats de vitralls de colors amb dominants blau i vermell i, del costat oest, sota el porxo, els fa cara un gran Crist. Dues vegades l'any, pel maig i el juliol, cap a les 9 del matí, un raig de sol travessa la nau i il·lumina els peus del Crist d'un cercle blau.

El porxo afegit a la façana oest protegeix la portalada d'origen i data dels segles XIII-XIV. És aquí que es pot veure grans fonts baptismals i, a cada banda, sobre les parets es pot observar les traces de l'emplaçament del cor d'origen. La portalada està coberta de volutes de ferro i la barra de tancament té la forma d'un cap de drac. El drac protegeix l'església.
El campanar, quadrat, de gres rosa i violaci, amb arcuacions al cim, és de la mateixa època que l'església. A terra es pot veure el tall llarg i estret que va deixar una fletxa. El pis superior consta d'obertures geminades amb capitells i columnes. Abriga dues campanes del segle XIVè. L'escala de 88 esglaons per on s'accedeix és un veritable objecte d'art realitzat recentment per un mestre companyó del país i permet descobrir una vista inconquerible sobre les altures del Vallespir i de l'Empordà.